Samurais

Hoy os traigo uno de mis trabajos que hice el 2º de la ESO y este trabajo va de samurais el trabajo es en catalán a sin que los que no sepan que no lo lean si no están interesados en este tema o sino que lo traduzcan en en traductor de google
~Los links que contiene en el texto son de wikipedia estos son en castellano
En las vacaciones de navidad me centrare en este tema (cada vez que halla vacaciones haré un especial de algo y si alguien quiere que haga un especial de algo, lo haré pero no aseguro que lo haga pronto también lo digo por las biografías que ya no hago por que tengo que estudiar). Puede que me repita un poco con estas cosas ya que se tratara de lo mismo también pondré manga, animes y libros que traten de lo mismo espero que os guste la idea. aquí os dejo el trabajo; (ya que no he tenido bastante tiempo para ponerle imagen )

Definició i origens del samurai

Els samurais com a tal surgeixen en el perióde Tokugawa (la era Edo , 1603-1868), quan Ieyasu tokugawa va instaura la figura del Shogun com una espécie d´unificador de Japó , iniciant-se així el famós shogunato que es mantindria fins la Restauració meiji ,quan es restaura la figura de l' emperador. Anteriorment al perióde Tokugawa , estaven los bushi , guerrers que formaven clans. Instruits en el buhindo , el camí (do) del gerrer (bushi), la seva funció era basicament militar. La era Heian (794-1185) és una època de floreiment per els bushis. D' altra banda, la paraula samurai ni tant sóls existia : si que contaven con saburai, la parula que designaba als guardies imperials que portaven espases.

Tras la famosa batalla de Sekigaharan (1600), qual seva magnitud és compatable amb la de Waterlo, Ieyasu Tokugawa arriba al poder e instaura un régim en el que destaca un nou ordre social. En aquest s' inscriu el samurai: en efecte, el samurai és una clase social, en la pràctica funcionaris d' armes que podríen equiparar a una aristocràcia floreixent. Amb els Tokugawa s' inicia uan època de pau ón els samurais quasi no tenen que utilitzar els seus coneixements en el combat, al contrari que els bushi, els quals s' ocupaven bàsicament de batallar.

Els samurais serveixen al seu amo (daimyo) com una força de l' ordre, recibint a canvi terres i una paga que poc a poc els converteix més en funcionaris que en guerrers. En aquesta època es quan es desarolla la visió més mística i la llegenda del samurai al temps que é defineix el seu codi mortal (hagakure) i el del guerrer (Bushido). Aportacions com els Miyamoto Musashi amb el seu "Llibre dels cinc anells" són bén conegudes.

El samurai no només aprèn kendo (el camí de l' espasa) sinò que tambè aprèn altres arts com la de la ploma (especialment l' estudi dels clàssics chinesos). Les escoles de kendo sorgueixen en el perióde Muramachi (1333-15739 incrites a temples, però ya en l' época Tokugawa aquestes apareixen en els castells dels daimyo. El samurai porta dues espases, una curta (la wakizashi) i una llarga (la katana), encara que hi ha més tipus d' espases i varies escoles que donaven varietta al assumpte.

La famosa espasa de fusta o bambú (shinai) s'utilitzaba per els entrenaments, excepte en casos excepcionals com el Musashi que va arrivar ha utilitzar-la en lluites a mort. El samurai té que respectar un estricte codi d' honor que té influencies de diversos camins filosófics com es el de Confucio (el confunclacisme chinés), el shintoisme (religió autóctuna del Japó que destaca pels seus milers de déus) i finalment, per el zen.

El zen es bàsicament el budisme en la seva vertent japonesa i en la época Tokugawa adquireix una importancia vital, buscant la simplicitat i la naturalitat de les coses: per posar un exemple, la famosa poesía japonesa de tres versos coneguda com haiku o la ceremonia del té. Totes aquestes vertents són importants per al samurai, que no només busca el perfeccionament del seu art amb la espasa, sinó també l' adiestrament de la ment i l'esperit. Aquí temin, doncs, esa vertent mística que fa que del samurai aquell personatge de llegenda que escriu poesía, toca alguns instruments musicals, i utilitza les seves espases com una calma d' esperit abrumadora. I per a mostra un botó:"En el Vuit està la virtut, i no existeix el mal. La sabiduría té existencia, el principi té existencia, el Camí té existencia, peró l' esperit es la nada: el Vuit".

Miyamoto Musashi i el codi del samurai

Aquestes paraules tan terriblement místiques posen punt y final al "Llibre dels cinc anells" de Miyamoto Musashi que està considerat en el Japó com el "gran mestre de l' espasa" i es un dels samurais més coneguts i n'hés protagonista de multitud de noveles, mangas (com Vagabond), películes e inclós videojocs. Va participar en la famosa batalla de Sekigahara i, per lo tant, la seva historia s' inscriu a cavall entre l' ordre antic i el que instaúra Tokugawa. Encara que per les seves aportacions al codi del samurai s'he la pot dir així, més bé es tracta de un roin. Perteneix al clan Harima, de l' illa Kyushu, una familia vinguda a menys. Amb set anys és queda orfe i la seva vida es doncs la de un vagabund ( el roin es, bàsicament, un samurai sense amo), dedicada a al perfecció en el art de la estrategia (per a Musashi estrategia és l' art del combat tant a nivell de una lluita un conta u, com a una batalla multitudinària, i critica ya en al seva época la rigidesa de moltes escoles i la falta d' un estudi i domini del verdader art de la estrategia per part de la majoria de guerrers). Va aportar l' ús de les dues espases ( la llarga per espais oberts i la curta pers a interiors) i és una llegenda per haver sigut vencedor en tots els seus duels, fins el punt d' utilitzar l' espasa de bambú considerant-se invencible.

També destaca un dels seus lemes que va ser "estudia els Camins de totes les professions", ell mateix va ser poeta, escultor, pintor i pràcticament d' altres arts, com a precursor d' altres samurais.

Tras parlar de Musashi, qual la seva importancia és especial per a la figura del samurai i la seva evolució histórica, un s' hen dóna compte de que els grans guerrers, los bushi, van viure abans de l' época de pau que floreix amb Tokogawa. Tadakatsu Honda, Mitshide Akechi o Masamune Date entre altres. El samurai és un altre concepte, menys lligat a l' armadura i més al quimono. El guerrer ara s' enriqueix (i en més d' un sentit, com ja hem vist) peró és torna menys ferotge, doncs queden lluny els temps de pau d' aquelles guerres multitudinàries com la de Sekigahara. Pe`ó el samurai també coneix el seu ocàs i el seu paper és perd amb la restauració meiji en 1868. A l' igual que a Occident, l' época moderna significa la creixent prepoderancia de la burgesia frent a l' aristocràcia, en el Japó amb la restauració del emperador i la modernització (u occidentalitzacó, depenent de com és vegui) del país ocurreix alguna cosa similar. És proibeix portar espases en públic, un del símbols de poder dels samurais. Com a clase, s'estingueixen, tant en funcions com engranatxes d' un sistema feudal, com per el seu codi que choca amb la societat emergent. Encara aixó, de tots és sapigut l' extranya armonia que el poble japonés ha lograt entre tradició i modernitat. És per aixó que, inclós avui en dia, els empresaris japonesos llegeixen les ensenyançes de Miyamoto Musashi o altres s' instrueixen en el art del kendo tenint en compte moltes de les ensenyançes d' antany. El samurai com a tal ja no existeix, peró per terminar, recordem els punts bàsics de la moral del guerrer segons Miyamoto Musashi: evitar els pensaments deshonrosos; el Camí és entrenament i pràctica; que totes les arts ens siguin familiars; coneix el Camí de totes les professionalitats; saver distinguir entre els avantatges i els inconvenients de totes les cose del món; desarrotllar el judici intuitiu en el coneixement de cada assumpte; percebre el que no pot sér vist; prestar atenció al menor detall; no fer res inútil (Miyamoto Musashi, "El llibre dels cinc anells: guía del samurai").